Coneixent gent

Tenia unes ganes enormes d'anar cap a Atenes, i encara les tinc, però ara que acabo d'agafar el bus desde Pyrgos, tinc una sensació extranya. Esperant el bus a Olympia he conegut un noi belga de 23 anys, l'Axel, backpacker com jo. Venir de dormir sota el riu ja que el camping era massa car! I res, hem estat xerrant tot el viatge i m'ha fet venir ganes de continuar, com ell, de cop he tingut la sensació que no havia vist prou. Ell va sol com jo, i farà tot el Peloponès. Hem baixat junts a Pyrgos, en un bus que per sort tenia aire condicionat. A mig camí ha pujat una dona gran esgotada, s'ha assegut al meu costat i m'ha explicat que venia de regar les tomaqueres, que hi havia anat a les 6 perquè no fes calor i que havia hagut de caminar 3 kilòmetres per agafar el bus, per això estava tan cansada. Tot això en grec, i llavores m'ha explicat que tenia un fill, i que ella va perdre el pare als 27 anys i llavors s'anava senyant a cada església que passàvem i ens ha beneït a mi i a l'Axel no sé quants cops, per protegir-nos, perqèu teinguéssim bon viage. Un cop a Pyrgos jo he comprat el bitllet a Atenes i ell ha decidit en 3 minuts comprar un billet a Kalamaca, al sud del Peloponès, l'he ajudat a comprar el billet ja que el de la taquilla no entenia ni papa d'anglès. M'ha ensenyat fotos del sud, pobles molt macos, m'han entrat com ganes d'apuntar-me amb ell, però el meu viatge està arribant al seu final. La meva aventura solitària ha acabat aquí a Pyrgos i ha estat una experiència única. Ja sé que 2 setmanes viatjant tot sol no són molt, però tinc la sensació que porto mesos viatjant i aprenenent a conviure amb mi mateix, i crec que ja em conec una miqueta més. Ens hem donat els mails, hem comentat sobre les ruïnes d'Olympia, l'antiguitat i els valors d'aquell temps. També m'ha comentat que mentre visitava les ruïnes va veure un turista pixant tan tranquilament al temple de Zeus. He al·lucinat! La penya està fatal, a qui se li acudiria pixar dins una església a l'altar? Llavors també m'ha comentat que durant la visita es va calar foc a les ruïnes, un descerebrat fumava i va tirar la colilla al bosc. Ara entenc els tres camions de bombers amb les sirenes com bojos que vaig veure just sortir dels museus que estan al costat de les ruïnes. És una llàstima com es comporten alguns dels turistes, realment fa pena. Xerrant xerrant ha arribat l'hora d'agafar el bus cap Atenes, a ell encara li quedava una hora i ens hem despedit. Li he dit adeu desde el bus i m'ha saludat efusivament amb un cigarro liat a la mà. He conegut tanta gent durant aquest viatge, de totes classes, procedències i edats. Pròxima parada: Atenes!